A l’arbre de Nadal, residents i professionals, pengem els desitjos que ens agradaria que es complissin el nou any que entra. A més de demanar salut, pau, amor, etc, també escrivim un regal que els faria molta il·lusió rebre el dia de reis. Entre els desitjos d’aquest any hi havia colònies, mocadors de coll, algun viatge, dinars amb les famílies, etc.
Un parell de dies abans del dia de reis, vam fer tres sortejos. Un per residents i usuaris de centre de dia de la planta psicogeriàtrica, un altre pels de la planta baixa i un altre pels professionals del centre.
Aquest any, els afortunats han sigut la Sra. Cinta, que va dir que li faria molta ilusió que els Reis li portessin una bossa de mà. Quina alegria es va portar!! No s’ho creia!!!
De l’equip de professionals, una auxiliar va demanar una rateta de laboratori per la seva filla. L’Adriana es va posar molt contenta quan els Reis Mags li van donar.
I La Sra. Victòria, que va demanar un pernil per repartir amb tota la residència.
Aquest any hem començat a utilitzar el mètode de validació com a instrument per comunicar-nos millor amb les persones grans desorientades.
Què es la validació? El que es tracta és de donar valor a les persones. Amb les diferents tècniques, verbals i no verbals i amb la reminiscència, s’acompanya a la persona a trobar els recursos que tenia en el passat per resoldre tasques de vida no resoltes, que apareixen en el present en forma d’ansietat, angoixa o depressió.
L’empatia i la escolta activa són les claus per poder fer una sessió de validació. Posar-nos al lloc de l’altre, i sentir el que la persona està sentint en aquell moment per entendre les seves necessitats i així poder-la validar. La persona, al ser validada i sentir-se escoltada pot expressar sentiments i emocions, reduint així el seu nivell d’ansietat.
Hem començat a utilitzar la validació amb persones en les diferents fases que explica el mètode. En la fase I (malorientació) he treballat amb una persona que tenia la necessitat de sentir-se reconeguda i escoltada. Vaig fer 8 sessions amb ella i després d’uns mesos, aquesta persona s’ha posat en contacte amb la seva germana, amb la que no tenia relació des de feia molts anys.
S’han treballat també amb diverses persones en fase II ( confusió temporal). Amb la Sra. C, també he fet 8 sessions de validació. En aquest cas, el que vaig validar va ser la necessitat que té de ser reconeguda per la seva feina. En aquest cas, i donada la seva necessitat, s’ha inclòs a la persona en el taller de coses de casa perquè pugui satisfer la seva necessitat: para la taula, doblegar roba, etc.
Amb fase III he fet 4 sessions amb dos persones diferents. Aquestes persones ja no tenen llenguatge. S’expressen a traves del moviment. La seva necessitat era la de sentir-se útils i productives.
Us poso l’enllaç de youtube on podeu veure una sessió de validació de la Naomi Feil amb una persona en fase III:
Actualmente estamos realizando obras en la entidad .Estas obras nos permitirán aumentar el espacio común de la unidad psicogeriátrica así como aumentar 7 PLAZAS RESIDENCIALES.
Estas nuevas habitaciones se realizan para ampliar la unidad de conductas disruptivas nocturnas, que actualmente consta de 7 camas. Estas habitaciones están anexas a la unidad psicogeriátrica, esto nos dio la oportunidad de crear la unidad de conductas disruptivas nocturnas
Esta unidad consta de un mobiliario adaptado a estas personas (camas abatibles hasta el suelo, sistema de alarmas de movimiento, etc.) y al estar anexo a la unidad psicogeriátrica (que tiene medidas de seguridad para minimizar riesgos asociados a personas con deterioro cognitivo), nos permite aplicar una metodología de atención centrada a la persona, dónde se evitan medidas de sujeción físicas y químicas en un entorno seguro.
